20. Agost 2013

Avui, un company m’ha dit que tenia mala sort en l'amor. El consell que li he donat hagués estat el mateix per qualsevol altre tema. No crec que la sort sigui un factor a tenir en compte a l’hora d’adquirir certs propòsits pel fet que no és perdurable sinó circumstancial. En canvi, la bona sort a partir de la perseverança és persistent.

Et preguntes el perquè no tens la mateixa sort que els altres. Realment però, l’has cercada? Si creus que les persones que gaudeixen d’una vida plaent no han fet res per tal que així sigui, t’equivoques. Per aconseguir el seu estil de vida que ara aprecies i enveges, també han hagut d’afrontar nombroses adversitats.

Quants prejudicis creieu que va haver d’afrontar l’actual president dels Estats Units d’Amèrica, Barack Obama, per ser d’ètnia afroamericana? I què me’n dieu de Nelson Mandela? El qual va ser condemnat a cadena perpètua per imposar-se al domini polític de la minoria blanca... La seva vida va ser terriblement dura a causa de les descomunals repressions. Tot i així, no va abandonar mai els seus ideals per molt que els ordres polítics li ho exigissin.

En aquests moments, tu també pots ser un referent per a molts. Elimina les pors que t’esclavitzen a l’hora de mostrar-te al món. Tens un potencial molt preat que desconeixes a causa de la teva inexhaurible covardia. No tinguis por dels fracassos, ningú ha dit que fos fàcil convertir-te en un heroi. Jura-li fidelitat a la persistència i sobretot no deixis mai de crear circumstàncies per tal que la bona sort t’acompanyi en aquest atzarós camí de trajecte però replet de fortuna en el destí.

5. Setembre 2013

L’has cagada però tens uns bons amics que t’ajudaran a superar aquesta i qualsevol altra adversitat. No es cansaran mai de fer-te sentir especial en aquest món...T’animaran i reconeixeran, orgullosos, que ells tampoc són perfectes.

Altres però, diran que ets un fracassat. Per tal d’enfonsar-te, et voldran fer creure que no podies haver comès aquell error. És llavors quan s'oblidaran que ells també n’han comès, i molts.

Sigues fort, l’ésser humà necessita criticar per tal d’oblidar les seves imperfeccions. Quan t’equivoquis i et critiquin, omple’t de coratge i pensa que ells mal parlen de tu perquè també, en diverses ocasions, l'han cagada i saben lo terriblement dolorós que pot arribar a ser aquest sofriment de culpabilitat. Somriu quan això passi, i no oblidis de protegir els teus pensaments, els teus ideals...

Diga-li al món orgullosament que necessites constantment equivocar-te per tal d’evolucionar espiritualment. La teva força interior s’aconsegueix lluitant contra els errors traient una lectura positiva després de cometre’n un. En cap circumstància t’has de castigar. Pensa que tot el que existeix està dissenyat d’una manera absolutament perfecta: el metabolisme, l’univers...Per què no pensar doncs que equivocar-se forma part d’aquesta perfecció? L’error és positiu a llarg termini, ens fa deixar la ignorància enrere i converteix els defectes en virtuts. T’ensenyen també a madurar, a guardar distàncies i a preparar-te per tot el que pugui venir per endavant.

Visca els errors!

29. Novembre 2013

Busquem ser feliços a partir de fer realitat aquella il·lusió que portem dins des de fa temps i ens  oblidem de gaudir de les sensacions, aquelles que sorgeixen dia rere dia i que probablement passen pel nostre costat sense que ens donem compte pel simple fet que ens capfiquem només en el fi i deixem de banda el com...

Seríem feliços si no gaudíssim del plaer que ens provoca un somriure?  Què hauríem de fer si la resposta fos que no? Doncs donar importància al millor regal que mai ningú ens ha fet, un regal que es diu vida i que contínuament estem desembolicant, uns amb més il·lusió que d’altres i alguns ja, sense il·lusió.

La diferència entre una persona feliç i una que no ho és, recau en el fet de si es deixa o no es deixa impregnar pel petits plaers.

Decideix ser feliç.