6. Agost 2013

Avui en dia la persona tendeix a fixar-se en la façana, sense valorar el que realment importa.

L'atribut que ens fa més grans es troba en un greu perill d’extinció. Per què fixar-se en un museu perfectament dissenyat si en el seu interior no hi ha cap mena d’obra d’art? La societat i el retrocés dels seus valors ens han maltractat des del primer dia en què vam creure en els seus estereotips.

La nostre ignorància es nodreix de les masses i poca gent fa quelcom per millorar la situació.  

En el temps en què vivim, tota persona té accés a millorar la seva façana: Anar al gimnàs, operar-se...Per aquest fet, encara hauríem de donar més importància a l’interior, el qual no té un extens marge de millora.

Sembla ser que anem al revés del món . Potenciem les tendències socials quan les hauríem de frenar...Al final, els rics compraran sorra i els pobres es conformaran en obres de Picasso.

I la resposta recau en: com trobar amor en una societat que funciona al revés? On els atributs físics tenen tanta importància? La resposta és senzilla: fixar-se en els petits detalls i en allò que fa única aquella persona.

Si no trobes aquesta persona, tranquil, tot arribarà... I quan creguis que l’has trobada, coneix-la bé, estigues segur de la seva sinceritat i sobretot, crea circumstàncies amoroses!

Seria un error creure que t’enamoraràs a causa d’una tupada frontal i inesperada contra ell/a mentre camines pel corredor de la universitat tot subjectant els apunts... Fes el pas tu, l’amor no hi entén de casualitats.

8. Agost 2013

Avui em sento millor que ahir, no per res en especial, simplement estic de millor humor perquè jo he creat aquesta sensació. No ha estat una comesa difícil d’aconseguir. He pensat en la sort que tinc de poder mirar una pel·lícula estès en el sofà o de poder obrir la nevera i veure-hi en el seu interior aquell tresor; un entrecot d’1Kg....Me’l menjaré per sopar, el digeriré mentre navegui per internet i finalment aniré a dormir sobre un llit de làtex ... L’endemà, em despertaré i tindré a l’abast un ampli ventall d’aliments per esmorzar: fruita, pa, cereals, llet... I qui no pot estar de bon humor amb tots aquests privilegis?

El fàcil accés d’aconseguir allò que ens és essencial a la vida, es converteix en una enganyosa rutina  psicològica que fa que despreciem les prioritats diàries. Donem importància als detalls intranscendents i ens enfadem si aquests manquen.  En comptes d’agrair el fet de poder menjar alguna cosa per esmorzar, ens enfurismem com unes males bèsties si falten cereals de xocolata ...I no en parlem si la mare compra pollastre en comptes de vedella o si encara no ens han regalat  l’iPhone 5... Quines ànsies tinc que me'l regalin...Ànsies i més ànsies de fer-li una foto, penjar-la a l'instagram i escriure un comentari molt necessari: “Per fi!”  Com si tothom el tingués i jo fos dels últims....Un “per fi” que significa un “ja era hora collons! Heu tardat prou en regalar-me’l”. 

Desagraïm els privilegis diaris. Ens tornem més egoistes i mal educats a mesura que passen els anys.

Canviem? 

10. Agost 2013

De nou a casa. Quin parell de dies a l’Escala amb els amics...Tant bon punt entrar, la mare s’ha dirigit a mi tot dient-me que aprofités els pocs dies que li queden al meu germà, en Ferran, per acabar les vacances. 

Quantes vegades m’he preguntat si realment exterioritzo tot l’afecte que li tinc al meu germà i a la gent que m’estimo... I és que hi ha massa coses que no gosem fer o dir per culpa de l’orgull o pel temor al fracàs.

És evident que no valorem els moments que ens brinda la vida. Principalment perquè creiem que tenim tot el temps i totes les oportunitats del món... Però un dia no deixa de ser una vida en miniatura, per tant, viu-la al màxim i no deixis de fer res del que faries en aquests moments.

En certes ocasions, se’ns prestarà una segona oportunitat per tal de canviar, valorar i aprofitar allò que la vida ens havia concedit des d'un principi. Altres vegades però, deplorarem que no hi hagi aquesta segona oportunitat..Llavors, per naturalesa, és quan qualificarem el nostre error com a una injustícia...Direm que se’ns ha escapa’t el tren quan realment hem estat esperant a que marxés.

Acomodats en un banc de l’estació haurem inspeccionat minuciosament la gent i els afers que transcorrien a l’interior de cada vagó sense tenir el suficient valor d’entrar-hi i afrontar la incertesa del trajecte. L’endemà, com de costum, despertarem, però el tren del nostre davant, emprendrà un destí que no ens interessarà...

No deixis passar el temps. Has de ser tu qui porta el ritme en cada instant tot prenent decisions

des del cor...

12. Agost 2013

Què has fet durant aquests dies d’estiu? Potser has anat a la platja o has sortit de festa amb els amics... Però realment t’has proposat algun nou repte? Segurament que no.

Si has anat a la platja o si has sortit és intranscendent a l’hora d’evolucionar com a persones, no creixem duent a terme aquest tipus d’activitats perquè espiritualment no ens aporten res de nou després de fer-les. En canvi, proposar-te un repte et fa ser diferent, et fa conviure amb la pròpia singularitat tot buscant  un objectiu concret que va molt més enllà de la simple diversió. Busques la teva manera de ser, la teva manera d’afrontar la vida.

Comença a ser hora de dir prou a lo fàcil, a la diversió a curt termini i obrir les portes als reptes de la vida.

Avui és un bon dia per començar a somiar, per viure la vida com es mereix. Proposa’t aconseguir un nou objectiu que et faci il·lusió. Fins i tot, et diria que no siguis massa realista en la teva elecció, perquè quan menys ho siguis, més il·lusió despendràs, més il·lusió et farà allò que vulguis aconseguir, allò que vulguis ser...

Si la teva il·lusió es converteix en una realitat, fortifica-la i cuida-la eternament. No per aquest motiu però, deixis de buscar-ne una de nova, pensa que tothom ha de viure i ha de morir amb una il·lusió al seu interior.

Somiem en allò que podem aconseguir i serem feliços!